La mort i el dol

La mort i el dol. Introducció

 

Entendre la mort i el dol per la pèrdua  ha de formar part de les nostres competències personals i socials, perquè formen part de la vida en comunitat, de la convivència  i de l’empatia. Parlar-ne, encara que costi, és imprescindible.
A l’escola i a l’institut hem de parlar de la mort, com hem de fer-ho del sexe, de les relacions humanes, de les emocions en general.
Fem l’opció d’incorporar-la al currículum, convençuts que si eduquem per la vida, hem de fer-ho també per la mort, que en forma part indefugible.

 

10 Idees per parlar de la mort (Arnaiz 2003)


1)    Parlar de la mort és acceptar que no tindrem respostes per tot.
2)    N’hem de parlar quan no sigui massa propera i la proximitat i l’emoció no permeti veure-hi clar.
3)    Parlar-ne amb claredat, sense amagar les paraules.
4)    No utilitzar mai els morts com a xantatge (“et vigila”), ni mostrar por de les persones difuntes.
5)    Parlar de la mort com a part del cicle vital de les persones.
6)    Facilitar el coneixement sobre el diferent simbolisme que les cultures i religions donen a la mort.
7)    No amagar els sentiments que envolten la mort  (dolor, tristesa profunda,...).
8)    La mort sempre està vinculada a unes causes i és bo que els nens les coneguin (malalties, accidents,...).
9)    La conversa sempre ajuda a veure les dificultats i els problemes des d’altres perspectives, ajuda a créixer.
10)  Tenir en compte que tots vivim un temps limitat, cal aprendre a donar valor a tots els moments que podem viure.