Entendre la mort i el dol per la pèrdua ha de formar part de les nostres competències personals i socials, perquè formen part de la vida en comunitat, de la convivència i de l’empatia. Parlar-ne, encara que costi, és imprescindible. A l’escola i a l’institut hem de parlar de la mort, com hem de fer-ho del sexe, de les relacions humanes, de les emocions en general. Fem l’opció d’incorporar-la al currículum, convençuts que si eduquem per la vida, hem de fer-ho també per la mort, que en forma part indefugible.
|
1) Parlar de la mort és acceptar que no tindrem respostes per tot. 2) N’hem de parlar quan no sigui massa propera i la proximitat i l’emoció no permeti veure-hi clar. 3) Parlar-ne amb claredat, sense amagar les paraules. 4) No utilitzar mai els morts com a xantatge (“et vigila”), ni mostrar por de les persones difuntes. 5) Parlar de la mort com a part del cicle vital de les persones. 6) Facilitar el coneixement sobre el diferent simbolisme que les cultures i religions donen a la mort. 7) No amagar els sentiments que envolten la mort (dolor, tristesa profunda,...). 8) La mort sempre està vinculada a unes causes i és bo que els nens les coneguin (malalties, accidents,...). 9) La conversa sempre ajuda a veure les dificultats i els problemes des d’altres perspectives, ajuda a créixer. 10) Tenir en compte que tots vivim un temps limitat, cal aprendre a donar valor a tots els moments que podem viure. |